Mapa conceptual inicial
Nou mapa conceptual
ANÀLISI DE LES RELACIONS
• Relació entre ciència i tecnologia
En el primer mapa conceptual vaig establir una influència bidireccional entre la ciència i tecnologia. Tenia clar, en un principi, que la tecnologia es fonamentava en la ciència i que molts dels desenvolupaments tecnològics són conseqüència dels coneixements produïts per la ciència. Alhora, intuïa que la tecnologia tenia algun efecte sobre la ciència i que determinades produccions tecnològiques podien contribuir a millorar el coneixement científic.
En el nou mapa conceptual he etiquetat de nou com a “bidireccional” la relació que s’estableix entre ciència i tecnologia. Aquesta vegada, però amb fonament, ja que tal i com indiquen Domènech i Tirado “ la relació entre ciència i tecnologia és com a mínim complexa. Ni la segona és simplement ciència aplicada ni el desenvolupament científic depèn necessàriament dels avenços de la tecnologia” . En aquest nou mapa he ampliat continguts en relació al concepte de tecnologia: la introducció d’una definició d’aquesta que inclou el concepte de tècnica i que evidencia la relació i la diferència entre ambdós termes ( tecnologia té intencionalitat i es recolza en un cos teòric, la tècnica no ) ; la especificació dels diversos objectes d’estudi de la tecnologia que m’ha permès ubicar l’Enginyeria Física, una de les disciplines que fonamenten la Tecnologia Educativa, creadora de les tecnologies de la informació i la comunicació.
• Relació entre tecnologia, ciència i societat
Tecnologia i societat
En el mapa elaborat per a l’avaluació inicial posava de manifest l’existència d’una relació entre tecnologia i societat, concretament, especificava que aquesta última actuava com a context i influenciava el desenvolupament de la tecnologia. Així doncs, establia una relació lineal simple entre ambdós conceptes, sense tenir en compte l’efecte que la tecnologia podia tenir sobre la societat. Aquesta relació, entre els dos termes, ha canviat en el transcurs de la PAC 1, influenciada sobretot de les idees que es desprenen de l’article de Domènech i Tirado, i del debat realitzat. La relació ha passat de ser simple i lineal ( societat tecnologia) a ser considerada complexa i bidireccional ( societat tecnologia) i així ho he representat en el nou mapa conceptual.
La societat, actua com a context econòmic, cultural i sociopolític que determina, el desenvolupament tecnològic, aquest, al seu torn produeix coneixement que repercuteix, de forma desigual en els diferents contextos de la societat . El fet de que tot coneixement tecnològic estigui influenciat pels valors i interessos de la societat en que es crea, i que aquest coneixement, a la vegada, enriqueixi i doni forma de nou a la societat del que sorgeix, posa de manifest que la tecnologia és una pràctica social i per tant, tal i com indiquen Domènech i Tirado seguint la perspectiva del teixit sense costures, “ tecnologia i societat no són esferes separades, sinó quelcom mútuament constitutiu i definitori”
Al llarg de la història , la relació entre aquests dos conceptes s’ha analitzat des de diferents punts de vista, que en certs àmbits encara són vigents. Alguns dels plantejaments tendeixen a ser reduccionistes, com és el cas del determinisme tecnològic que posa de manifest que la tecnologia opera independentment de la societat, i que per tant aquesta, no té cap influència sobre la primera. També trobem el determinisme social, que pel contrari, defensa que la tecnologia sorgeix, es manté i es reforça gràcies a la societat, i que aquesta no rep cap influència de la primera. Per altra banda, tal i com indica el mapa, existeixen altres plantejaments basats en el “postulat d’heterogeneïtat” que posen de manifest la complexitat de la relació que s’estableix entre tecnologia i societat. Aquests plantejaments són: la perspectiva interactiva que defensa la relació bidireccional entre ambdós entitats; i , la perspectiva del teixit sense costures, anteriorment explicada, que argumenta que ambdós entitats no són esferes separades sinó una sola. Aquesta nova perspectiva, es fa extensible a les relacions que s’estableixen entre societat i ciència, i entre tecnologia i ciència, a la vegada que influeix en la psicologia plantejant desafiaments tals com: 1) qüestiona la definició de la psicologia com a ciència d’allò que és humà, ja que la noció d’ésser humà es transmuta al interaccionar amb elements del seu entorn més immediat.; 2) posa de manifest la transformació de la conceptualització dels processos tradicionalment concebuts com a psíquics; i 3) Fa replantejar sobre el que implica conèixer i produir coneixement, ja que aquest es converteix en un producte sorgit de les pràctiques de la nostra vida quotidiana.
Ciència i societat
Aquest canvi conceptual que s’ha fet evident en la relació entre societat i tecnologia, es fa extensible a la relació entre ciència i societat. En el primer mapa conceptual, especificava que la relació que existia entre ambdós termes era unidireccional, ( societat ciència). La societat, de nou, actuava com a context i influenciava el desenvolupament científic. El canvi conceptual es dóna amb l’ampliació de les direccions de la relació. En el nou mapa, la influència no és dóna en un sol sentit sinó que es fa bidireccional ( societat ciència), donat el fet que la ciència també és capaç de modificar la societat a partir de l’ impacte, sempre desigual, del coneixement generat en els diferents contextos.
Tal i com s’ha fet evident en l’apartat anterior, al llarg de la història la relació entre ciència i societat s’ha analitzat des de diferents punts de vista, els més destacats i des de la Sociologia han estat la Sociologia de la ciència, per una banda, i la Sociologia del coneixement científic, per l’altra. La primera perspectiva de caire tradicional posa de manifest que la influència que la societat té sobre la ciència és negativa i que s’ha d’evitar. La segona, perspectiva, més innovadora defensa que entre l’activitat científica i qualsevol altra activitat social no hi ha diferències, i que per tant, la influència que la societat exerceix sobre la pràctica científica és positiva i negativa a la vegada.
• Relació entre Tecnologia, Educació i Psicologia
El concepte de tecnologia educativa apareix per primera vegada en aquest nou mapa conceptual. En el primer mapa elaborat per a l’avaluació inicial no vaig incloure el terme, perquè , tot i que em sonava, no sabia on ubicar-lo. Arrel dels continguts del mòdul 1 he anat construint el significat d’aquest concepte i les relacions que s’estableixen entre ell, la tecnologia, la ciència, l’educació, la psicologia i la societat.
Tal i com s’especifica al mapa conceptual, la TE és una disciplina de la Didàctica i l’Organització escolar i aquestes a la vegada constitueixen disciplines de les ciències de l’educació. La tecnologia educativa en la seva evolució històrica s’ha vist influïda per les idees i concepcions de diverses disciplines que han esdevingut els seus fonaments. En un primer moment, marcat al mapa, rep la influència dels mitjans audiovisuals i mitjans de comunicació de massa aplicats al terreny educatiu. L’efecte dels mitjans en aquest camp -creats per l’Enginyeria Física, disciplina tecnològica - fa necessària la diferenciació entre tecnologia “en” l’educació´- ús dels mitjans instrumentals per a transmetre missatges en l’ensenyament- i “ de” l’educació - sorgeix en oposició als plantejaments centrats en mitjans i implica posicions més sistèmiques-. En un segon moment, la TE rep la influència de la psicologia conductista. Aquesta, centrada en la importància de la conducta que ha d’adquirir el subjecte i la seva modificació, fa aportacions rellevants com: l’ensenyament programat/ ramificat; i, els objectius operatius i plans instruccionals dins del currículum. En un tercer moment, la tecnologia educativa rep la influència de l’enfocament sistèmic, aquest centra l’atenció en l’anàlisi dels diversos elements que participen en l’acte formatiu i en la seva organització per tal d’aconseguir objectius prèviament determinats. Des d’aquest punt de vista, s’entén la TE com el disseny de situacions d’ensenyament. En un quart moment, la tecnologia educativa rep la influència de la psicologia cognitiva constructivista que es centra en la importància dels processos cognitius i en la construcció del coneixement. Aquesta perspectiva aporta idees rellevants com: la importància dels coneixements previs, del concepte de “zona de desenvolupament pròxim” i de l’aprenentatge col•laboratiu; la rellevància dels mapes conceptuals per tal de representar els models mentals... etc. A més entén que el disseny instruccional que ha de duu a terme la TE ha d’incloure no solament el procés de planificació del marc instruccional, sinó també el disseny, la planificació i l’estructuració dels materials didàctics. Per últim, es pot identificar un cinquè moment, en el qual la Tecnologia educativa rep la influència de les TIC, aquestes permeten, tal i com indica Cabero, “realitzar una educació més individualitzada i adaptada a les característiques i necessitats dels individus, [...] realitzar una formació, basada i recolzada clarament en tecnologies diferents, accessible, a distància, interactiva i ampliable a diferents escenaris”.
A l’apartat anterior s’ha constatat com la tecnologia i la psicologia influencien la tecnologia educativa i de retruc a l’educació. En el nou mapa conceptual es posa de manifest que la relació que s’estableix entre aquestes tres entitats és bidireccional així com també ho és la relació que s’estableix entre educació i societat. La TE forma part de les ciències de l’educació, aquestes com a ciència que són creen coneixement, aquest coneixement repercuteix en la societat i en les pràctiques socials que en ella es duen a terme, això inclou la ciència, dins d’aquesta la psicologia ( ciència de la salut) i la tecnologia. Així doncs la TE influirà en la psicologia de manera que la relació entre educació i psicologia és bidireccional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada