9. Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: _2____
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: ___9__
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : _____8___
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __2_
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: ___10__
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: _2____
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ___3__
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: _ 8___
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___6____
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ____5____
dissabte, 12 de novembre del 2011
Reflexió sobre el propi canvi conceptual
Tal i com exposa Jonassen al mòdul “ TIC i aprenentatge significatiu” els mapes conceptuals són una eina útil per operacionalitzar i externalitzar models mentals. En aquesta activitat de síntesi s’ha fet ús d’aquesta eina per tal de representar els continguts més importants treballats en el mòdul didàctic 1 i 3 , l’article de Domènech i Tirado (2002) i el debat de l’assignatura. Per tal de valorar el canvi conceptual produït en el transcurs de la PAC 1 caldrà fer una comparació entre el mapa conceptual elaborat a l’avaluació inicial i el nou mapa construït per aquest informe de síntesi. Així doncs, per tal de fer intel•ligible aquest canvi en la manera d’entendre els conceptes i els marcs conceptuals, estructuraré la reflexió en base a les principals relacions que s’estableixen entre els elements d’ambdós mapes conceptuals.
Mapa conceptual inicial
Nou mapa conceptual
ANÀLISI DE LES RELACIONS
• Relació entre ciència i tecnologia
En el primer mapa conceptual vaig establir una influència bidireccional entre la ciència i tecnologia. Tenia clar, en un principi, que la tecnologia es fonamentava en la ciència i que molts dels desenvolupaments tecnològics són conseqüència dels coneixements produïts per la ciència. Alhora, intuïa que la tecnologia tenia algun efecte sobre la ciència i que determinades produccions tecnològiques podien contribuir a millorar el coneixement científic.
En el nou mapa conceptual he etiquetat de nou com a “bidireccional” la relació que s’estableix entre ciència i tecnologia. Aquesta vegada, però amb fonament, ja que tal i com indiquen Domènech i Tirado “ la relació entre ciència i tecnologia és com a mínim complexa. Ni la segona és simplement ciència aplicada ni el desenvolupament científic depèn necessàriament dels avenços de la tecnologia” . En aquest nou mapa he ampliat continguts en relació al concepte de tecnologia: la introducció d’una definició d’aquesta que inclou el concepte de tècnica i que evidencia la relació i la diferència entre ambdós termes ( tecnologia té intencionalitat i es recolza en un cos teòric, la tècnica no ) ; la especificació dels diversos objectes d’estudi de la tecnologia que m’ha permès ubicar l’Enginyeria Física, una de les disciplines que fonamenten la Tecnologia Educativa, creadora de les tecnologies de la informació i la comunicació.
• Relació entre tecnologia, ciència i societat
Tecnologia i societat
En el mapa elaborat per a l’avaluació inicial posava de manifest l’existència d’una relació entre tecnologia i societat, concretament, especificava que aquesta última actuava com a context i influenciava el desenvolupament de la tecnologia. Així doncs, establia una relació lineal simple entre ambdós conceptes, sense tenir en compte l’efecte que la tecnologia podia tenir sobre la societat. Aquesta relació, entre els dos termes, ha canviat en el transcurs de la PAC 1, influenciada sobretot de les idees que es desprenen de l’article de Domènech i Tirado, i del debat realitzat. La relació ha passat de ser simple i lineal ( societat tecnologia) a ser considerada complexa i bidireccional ( societat tecnologia) i així ho he representat en el nou mapa conceptual.
La societat, actua com a context econòmic, cultural i sociopolític que determina, el desenvolupament tecnològic, aquest, al seu torn produeix coneixement que repercuteix, de forma desigual en els diferents contextos de la societat . El fet de que tot coneixement tecnològic estigui influenciat pels valors i interessos de la societat en que es crea, i que aquest coneixement, a la vegada, enriqueixi i doni forma de nou a la societat del que sorgeix, posa de manifest que la tecnologia és una pràctica social i per tant, tal i com indiquen Domènech i Tirado seguint la perspectiva del teixit sense costures, “ tecnologia i societat no són esferes separades, sinó quelcom mútuament constitutiu i definitori”
Al llarg de la història , la relació entre aquests dos conceptes s’ha analitzat des de diferents punts de vista, que en certs àmbits encara són vigents. Alguns dels plantejaments tendeixen a ser reduccionistes, com és el cas del determinisme tecnològic que posa de manifest que la tecnologia opera independentment de la societat, i que per tant aquesta, no té cap influència sobre la primera. També trobem el determinisme social, que pel contrari, defensa que la tecnologia sorgeix, es manté i es reforça gràcies a la societat, i que aquesta no rep cap influència de la primera. Per altra banda, tal i com indica el mapa, existeixen altres plantejaments basats en el “postulat d’heterogeneïtat” que posen de manifest la complexitat de la relació que s’estableix entre tecnologia i societat. Aquests plantejaments són: la perspectiva interactiva que defensa la relació bidireccional entre ambdós entitats; i , la perspectiva del teixit sense costures, anteriorment explicada, que argumenta que ambdós entitats no són esferes separades sinó una sola. Aquesta nova perspectiva, es fa extensible a les relacions que s’estableixen entre societat i ciència, i entre tecnologia i ciència, a la vegada que influeix en la psicologia plantejant desafiaments tals com: 1) qüestiona la definició de la psicologia com a ciència d’allò que és humà, ja que la noció d’ésser humà es transmuta al interaccionar amb elements del seu entorn més immediat.; 2) posa de manifest la transformació de la conceptualització dels processos tradicionalment concebuts com a psíquics; i 3) Fa replantejar sobre el que implica conèixer i produir coneixement, ja que aquest es converteix en un producte sorgit de les pràctiques de la nostra vida quotidiana.
Ciència i societat
Aquest canvi conceptual que s’ha fet evident en la relació entre societat i tecnologia, es fa extensible a la relació entre ciència i societat. En el primer mapa conceptual, especificava que la relació que existia entre ambdós termes era unidireccional, ( societat ciència). La societat, de nou, actuava com a context i influenciava el desenvolupament científic. El canvi conceptual es dóna amb l’ampliació de les direccions de la relació. En el nou mapa, la influència no és dóna en un sol sentit sinó que es fa bidireccional ( societat ciència), donat el fet que la ciència també és capaç de modificar la societat a partir de l’ impacte, sempre desigual, del coneixement generat en els diferents contextos.
Tal i com s’ha fet evident en l’apartat anterior, al llarg de la història la relació entre ciència i societat s’ha analitzat des de diferents punts de vista, els més destacats i des de la Sociologia han estat la Sociologia de la ciència, per una banda, i la Sociologia del coneixement científic, per l’altra. La primera perspectiva de caire tradicional posa de manifest que la influència que la societat té sobre la ciència és negativa i que s’ha d’evitar. La segona, perspectiva, més innovadora defensa que entre l’activitat científica i qualsevol altra activitat social no hi ha diferències, i que per tant, la influència que la societat exerceix sobre la pràctica científica és positiva i negativa a la vegada.
• Relació entre Tecnologia, Educació i Psicologia
El concepte de tecnologia educativa apareix per primera vegada en aquest nou mapa conceptual. En el primer mapa elaborat per a l’avaluació inicial no vaig incloure el terme, perquè , tot i que em sonava, no sabia on ubicar-lo. Arrel dels continguts del mòdul 1 he anat construint el significat d’aquest concepte i les relacions que s’estableixen entre ell, la tecnologia, la ciència, l’educació, la psicologia i la societat.
Tal i com s’especifica al mapa conceptual, la TE és una disciplina de la Didàctica i l’Organització escolar i aquestes a la vegada constitueixen disciplines de les ciències de l’educació. La tecnologia educativa en la seva evolució històrica s’ha vist influïda per les idees i concepcions de diverses disciplines que han esdevingut els seus fonaments. En un primer moment, marcat al mapa, rep la influència dels mitjans audiovisuals i mitjans de comunicació de massa aplicats al terreny educatiu. L’efecte dels mitjans en aquest camp -creats per l’Enginyeria Física, disciplina tecnològica - fa necessària la diferenciació entre tecnologia “en” l’educació´- ús dels mitjans instrumentals per a transmetre missatges en l’ensenyament- i “ de” l’educació - sorgeix en oposició als plantejaments centrats en mitjans i implica posicions més sistèmiques-. En un segon moment, la TE rep la influència de la psicologia conductista. Aquesta, centrada en la importància de la conducta que ha d’adquirir el subjecte i la seva modificació, fa aportacions rellevants com: l’ensenyament programat/ ramificat; i, els objectius operatius i plans instruccionals dins del currículum. En un tercer moment, la tecnologia educativa rep la influència de l’enfocament sistèmic, aquest centra l’atenció en l’anàlisi dels diversos elements que participen en l’acte formatiu i en la seva organització per tal d’aconseguir objectius prèviament determinats. Des d’aquest punt de vista, s’entén la TE com el disseny de situacions d’ensenyament. En un quart moment, la tecnologia educativa rep la influència de la psicologia cognitiva constructivista que es centra en la importància dels processos cognitius i en la construcció del coneixement. Aquesta perspectiva aporta idees rellevants com: la importància dels coneixements previs, del concepte de “zona de desenvolupament pròxim” i de l’aprenentatge col•laboratiu; la rellevància dels mapes conceptuals per tal de representar els models mentals... etc. A més entén que el disseny instruccional que ha de duu a terme la TE ha d’incloure no solament el procés de planificació del marc instruccional, sinó també el disseny, la planificació i l’estructuració dels materials didàctics. Per últim, es pot identificar un cinquè moment, en el qual la Tecnologia educativa rep la influència de les TIC, aquestes permeten, tal i com indica Cabero, “realitzar una educació més individualitzada i adaptada a les característiques i necessitats dels individus, [...] realitzar una formació, basada i recolzada clarament en tecnologies diferents, accessible, a distància, interactiva i ampliable a diferents escenaris”.
A l’apartat anterior s’ha constatat com la tecnologia i la psicologia influencien la tecnologia educativa i de retruc a l’educació. En el nou mapa conceptual es posa de manifest que la relació que s’estableix entre aquestes tres entitats és bidireccional així com també ho és la relació que s’estableix entre educació i societat. La TE forma part de les ciències de l’educació, aquestes com a ciència que són creen coneixement, aquest coneixement repercuteix en la societat i en les pràctiques socials que en ella es duen a terme, això inclou la ciència, dins d’aquesta la psicologia ( ciència de la salut) i la tecnologia. Així doncs la TE influirà en la psicologia de manera que la relació entre educació i psicologia és bidireccional.
Mapa conceptual inicial
Nou mapa conceptual
ANÀLISI DE LES RELACIONS
• Relació entre ciència i tecnologia
En el primer mapa conceptual vaig establir una influència bidireccional entre la ciència i tecnologia. Tenia clar, en un principi, que la tecnologia es fonamentava en la ciència i que molts dels desenvolupaments tecnològics són conseqüència dels coneixements produïts per la ciència. Alhora, intuïa que la tecnologia tenia algun efecte sobre la ciència i que determinades produccions tecnològiques podien contribuir a millorar el coneixement científic.
En el nou mapa conceptual he etiquetat de nou com a “bidireccional” la relació que s’estableix entre ciència i tecnologia. Aquesta vegada, però amb fonament, ja que tal i com indiquen Domènech i Tirado “ la relació entre ciència i tecnologia és com a mínim complexa. Ni la segona és simplement ciència aplicada ni el desenvolupament científic depèn necessàriament dels avenços de la tecnologia” . En aquest nou mapa he ampliat continguts en relació al concepte de tecnologia: la introducció d’una definició d’aquesta que inclou el concepte de tècnica i que evidencia la relació i la diferència entre ambdós termes ( tecnologia té intencionalitat i es recolza en un cos teòric, la tècnica no ) ; la especificació dels diversos objectes d’estudi de la tecnologia que m’ha permès ubicar l’Enginyeria Física, una de les disciplines que fonamenten la Tecnologia Educativa, creadora de les tecnologies de la informació i la comunicació.
• Relació entre tecnologia, ciència i societat
Tecnologia i societat
En el mapa elaborat per a l’avaluació inicial posava de manifest l’existència d’una relació entre tecnologia i societat, concretament, especificava que aquesta última actuava com a context i influenciava el desenvolupament de la tecnologia. Així doncs, establia una relació lineal simple entre ambdós conceptes, sense tenir en compte l’efecte que la tecnologia podia tenir sobre la societat. Aquesta relació, entre els dos termes, ha canviat en el transcurs de la PAC 1, influenciada sobretot de les idees que es desprenen de l’article de Domènech i Tirado, i del debat realitzat. La relació ha passat de ser simple i lineal ( societat tecnologia) a ser considerada complexa i bidireccional ( societat tecnologia) i així ho he representat en el nou mapa conceptual.
La societat, actua com a context econòmic, cultural i sociopolític que determina, el desenvolupament tecnològic, aquest, al seu torn produeix coneixement que repercuteix, de forma desigual en els diferents contextos de la societat . El fet de que tot coneixement tecnològic estigui influenciat pels valors i interessos de la societat en que es crea, i que aquest coneixement, a la vegada, enriqueixi i doni forma de nou a la societat del que sorgeix, posa de manifest que la tecnologia és una pràctica social i per tant, tal i com indiquen Domènech i Tirado seguint la perspectiva del teixit sense costures, “ tecnologia i societat no són esferes separades, sinó quelcom mútuament constitutiu i definitori”
Al llarg de la història , la relació entre aquests dos conceptes s’ha analitzat des de diferents punts de vista, que en certs àmbits encara són vigents. Alguns dels plantejaments tendeixen a ser reduccionistes, com és el cas del determinisme tecnològic que posa de manifest que la tecnologia opera independentment de la societat, i que per tant aquesta, no té cap influència sobre la primera. També trobem el determinisme social, que pel contrari, defensa que la tecnologia sorgeix, es manté i es reforça gràcies a la societat, i que aquesta no rep cap influència de la primera. Per altra banda, tal i com indica el mapa, existeixen altres plantejaments basats en el “postulat d’heterogeneïtat” que posen de manifest la complexitat de la relació que s’estableix entre tecnologia i societat. Aquests plantejaments són: la perspectiva interactiva que defensa la relació bidireccional entre ambdós entitats; i , la perspectiva del teixit sense costures, anteriorment explicada, que argumenta que ambdós entitats no són esferes separades sinó una sola. Aquesta nova perspectiva, es fa extensible a les relacions que s’estableixen entre societat i ciència, i entre tecnologia i ciència, a la vegada que influeix en la psicologia plantejant desafiaments tals com: 1) qüestiona la definició de la psicologia com a ciència d’allò que és humà, ja que la noció d’ésser humà es transmuta al interaccionar amb elements del seu entorn més immediat.; 2) posa de manifest la transformació de la conceptualització dels processos tradicionalment concebuts com a psíquics; i 3) Fa replantejar sobre el que implica conèixer i produir coneixement, ja que aquest es converteix en un producte sorgit de les pràctiques de la nostra vida quotidiana.
Ciència i societat
Aquest canvi conceptual que s’ha fet evident en la relació entre societat i tecnologia, es fa extensible a la relació entre ciència i societat. En el primer mapa conceptual, especificava que la relació que existia entre ambdós termes era unidireccional, ( societat ciència). La societat, de nou, actuava com a context i influenciava el desenvolupament científic. El canvi conceptual es dóna amb l’ampliació de les direccions de la relació. En el nou mapa, la influència no és dóna en un sol sentit sinó que es fa bidireccional ( societat ciència), donat el fet que la ciència també és capaç de modificar la societat a partir de l’ impacte, sempre desigual, del coneixement generat en els diferents contextos.
Tal i com s’ha fet evident en l’apartat anterior, al llarg de la història la relació entre ciència i societat s’ha analitzat des de diferents punts de vista, els més destacats i des de la Sociologia han estat la Sociologia de la ciència, per una banda, i la Sociologia del coneixement científic, per l’altra. La primera perspectiva de caire tradicional posa de manifest que la influència que la societat té sobre la ciència és negativa i que s’ha d’evitar. La segona, perspectiva, més innovadora defensa que entre l’activitat científica i qualsevol altra activitat social no hi ha diferències, i que per tant, la influència que la societat exerceix sobre la pràctica científica és positiva i negativa a la vegada.
• Relació entre Tecnologia, Educació i Psicologia
El concepte de tecnologia educativa apareix per primera vegada en aquest nou mapa conceptual. En el primer mapa elaborat per a l’avaluació inicial no vaig incloure el terme, perquè , tot i que em sonava, no sabia on ubicar-lo. Arrel dels continguts del mòdul 1 he anat construint el significat d’aquest concepte i les relacions que s’estableixen entre ell, la tecnologia, la ciència, l’educació, la psicologia i la societat.
Tal i com s’especifica al mapa conceptual, la TE és una disciplina de la Didàctica i l’Organització escolar i aquestes a la vegada constitueixen disciplines de les ciències de l’educació. La tecnologia educativa en la seva evolució històrica s’ha vist influïda per les idees i concepcions de diverses disciplines que han esdevingut els seus fonaments. En un primer moment, marcat al mapa, rep la influència dels mitjans audiovisuals i mitjans de comunicació de massa aplicats al terreny educatiu. L’efecte dels mitjans en aquest camp -creats per l’Enginyeria Física, disciplina tecnològica - fa necessària la diferenciació entre tecnologia “en” l’educació´- ús dels mitjans instrumentals per a transmetre missatges en l’ensenyament- i “ de” l’educació - sorgeix en oposició als plantejaments centrats en mitjans i implica posicions més sistèmiques-. En un segon moment, la TE rep la influència de la psicologia conductista. Aquesta, centrada en la importància de la conducta que ha d’adquirir el subjecte i la seva modificació, fa aportacions rellevants com: l’ensenyament programat/ ramificat; i, els objectius operatius i plans instruccionals dins del currículum. En un tercer moment, la tecnologia educativa rep la influència de l’enfocament sistèmic, aquest centra l’atenció en l’anàlisi dels diversos elements que participen en l’acte formatiu i en la seva organització per tal d’aconseguir objectius prèviament determinats. Des d’aquest punt de vista, s’entén la TE com el disseny de situacions d’ensenyament. En un quart moment, la tecnologia educativa rep la influència de la psicologia cognitiva constructivista que es centra en la importància dels processos cognitius i en la construcció del coneixement. Aquesta perspectiva aporta idees rellevants com: la importància dels coneixements previs, del concepte de “zona de desenvolupament pròxim” i de l’aprenentatge col•laboratiu; la rellevància dels mapes conceptuals per tal de representar els models mentals... etc. A més entén que el disseny instruccional que ha de duu a terme la TE ha d’incloure no solament el procés de planificació del marc instruccional, sinó també el disseny, la planificació i l’estructuració dels materials didàctics. Per últim, es pot identificar un cinquè moment, en el qual la Tecnologia educativa rep la influència de les TIC, aquestes permeten, tal i com indica Cabero, “realitzar una educació més individualitzada i adaptada a les característiques i necessitats dels individus, [...] realitzar una formació, basada i recolzada clarament en tecnologies diferents, accessible, a distància, interactiva i ampliable a diferents escenaris”.
A l’apartat anterior s’ha constatat com la tecnologia i la psicologia influencien la tecnologia educativa i de retruc a l’educació. En el nou mapa conceptual es posa de manifest que la relació que s’estableix entre aquestes tres entitats és bidireccional així com també ho és la relació que s’estableix entre educació i societat. La TE forma part de les ciències de l’educació, aquestes com a ciència que són creen coneixement, aquest coneixement repercuteix en la societat i en les pràctiques socials que en ella es duen a terme, això inclou la ciència, dins d’aquesta la psicologia ( ciència de la salut) i la tecnologia. Així doncs la TE influirà en la psicologia de manera que la relació entre educació i psicologia és bidireccional.
Síntesi debat CTS
Les meves intervencions des del punt de vista tecnodeterminista s’han centrat en:
1. El fil sobre el rol i l’essència del professor i dels alumnes. ( carpeta la ciència i la tecnologia a l’escola)
2. El fil determinismes ( carpeta relació CTS)
3. El fil tecnopart ( carpeta tecnopart)
a)Una nova idea que us hagi sorprès, que potser heu acceptat o adaptat a la vostra manera de veure el món educatiu i la pràctica educativa.
M’ha resultat difícil defensar la postura tecnodeterminista, sobretot en el fil sobre el rol i l’essència del professor i dels alumnes. Mentre escrivia aquesta intervenció m’anava adonant que realment no creia el que estava posant, ja que els arguments que donava es distancien molt de les meves idees i de la realitat. Així doncs, el docent no ha de ser un tècnic sinó un investigador- innovador ( té un punt d’artista) .El professor, en l’actualitat, tal i com apunta Tejada, “ por las exigencias de su práctica. Es un profesional que toma decisiones, flexible-libre de prejuicios ( actitud de anteponerse y rectificar a tiempo) comprometido con su práctica ( reflexiona sobre la misma y aporta elmentos de mejora), que se convierte en un recurso más para el grupo” Aquest nou perfil del professor integra una sèrie de capacitats, competències i actituds, tals com: el coneixement de l’entorn; la capacitat de reflexió sobre la pràctica; l’actitud autocrítica i avaluació professional; la capacitat d’adaptació als canvis; la tolerància a la incertesa, al risc i la inseguretat; la capacitat d’iniciativa i presa de decisions; i, la capacitat de treballar en equip entre d’altres. Les característiques del nou perfil del docent disten molt de les característiques del docent entès com a tècnic.
b)Valoreu la vostra pròpia participació en funció dels criteris d'avaluació
Claredat expositiva: crec que he exposat i justificat coherentment les idees de les meves intervencions.
Conceptes posats en relació i la fortalesa de les argumentacions segons el bàndol: He intentat, basant-me en les lectures i vídeos corresponents, defensar la postura tecnodeterminista en tots els fils en els que he intervingut, tot i que, no comparteixo aquesta postura.
Adequació de les intervencions respecte a les diferents propostes de discussió del material i del professor: He procurat adequar el contingut de les intervencions a les diferents propostes i materials.
Treball implícit d’aprofundiment en els continguts: He consultat els diferents material proposats ( mòdul, articles, vídeos) i també he consultat material d’altres assignatures relacionades ( Didàctica) i he fet recerca per la web per tal d’ampliar els meus coneixements sobre la postura tecnodeterminista.
Grau d’interacció i coherència respecte a les aportacions d’altres companys He elaborat les meves intervencions en base a les intervencions dels altres companys, així doncs, crec que el me grau d’interacció i coherència han estat correctes.
Valor potencial de l’aportació: les meves intervencions no han estat determinants en els diferents fils, donat el fet que han estat fetes quan el debat ja arribava al seu final, potser, si les hagués fet abans, haurien tingut més repercussió.
Correcció en el nombre d’intervencions: Considero que la distribució en les carpetes ha estat correcte. He participat en tres fils molt diferents, que han aportat diferents punts de vista en relació a la interacció entre ciència, tecnologia i societat. La distribució en el temps, però, no ha estat prou encertada. Per varis motius, no m’ha estat possible fer les meves intervencions abans, i això a afectat tant en el grau d’interacció amb les aportacions d’altres companys, com en el valor potencial de les meves aportacions en el debat. Pel que fa a la capacitat de síntesi i la correcció formal i expressiva, he fet un esforç important, per tal de relacionar els continguts dels diferents materials proposats amb els continguts dels diferents fils en els que he participat i també, per tal de plasmar les diferents idees de manera clara i intel•ligible.
c) Trieu un o dos companys de destacaríeu per la seva bona participació.
Ha estat un debat molt enriquidor, ja que el nivell de les intervencions, en general ha estat força alt. Destacaria les intervencions de la Iolanda Bertomeu en el fil determinismes ( carpeta relació CTS) i el fil sobre el rol i l’essència del professor i dels alumes. ( carpeta CT_ escola). La Iolanda ha defensat de manera molt coherent i creïble la postura tecnodeterminista en totes les seves aportacions, fonamentant els seus arguments en bibliografia obligatòria i complementària i a més a més, afegint exemples i idees pròpies que han donat un toc personal i color a la intervenció. També m’agradaria destacar les intervencions d’en Miquel Moll en els fil canvis i el fil sobre el rol i l’essència del professor i dels alumnes ( carpeta CT_ escola). En Miquel ha estat molt convincent en les seves argumentacions i sobretot en les seves contraargumentacions, destacant les idees, que comparteixo, de la intervenció del dia 22/10/11 en el fil rol del professor.
TEJADA, J. Innovación curricular en la formación docente . Revista Doxa, núm 2, 2001, Santiago de Chile P. 1-29 Extret de: http://peremarques.pangea.org/dioe/innovacion%20formaci%C3%B3n%20docente.pdf
1. El fil sobre el rol i l’essència del professor i dels alumnes. ( carpeta la ciència i la tecnologia a l’escola)
2. El fil determinismes ( carpeta relació CTS)
3. El fil tecnopart ( carpeta tecnopart)
a)Una nova idea que us hagi sorprès, que potser heu acceptat o adaptat a la vostra manera de veure el món educatiu i la pràctica educativa.
M’ha resultat difícil defensar la postura tecnodeterminista, sobretot en el fil sobre el rol i l’essència del professor i dels alumnes. Mentre escrivia aquesta intervenció m’anava adonant que realment no creia el que estava posant, ja que els arguments que donava es distancien molt de les meves idees i de la realitat. Així doncs, el docent no ha de ser un tècnic sinó un investigador- innovador ( té un punt d’artista) .El professor, en l’actualitat, tal i com apunta Tejada, “ por las exigencias de su práctica. Es un profesional que toma decisiones, flexible-libre de prejuicios ( actitud de anteponerse y rectificar a tiempo) comprometido con su práctica ( reflexiona sobre la misma y aporta elmentos de mejora), que se convierte en un recurso más para el grupo” Aquest nou perfil del professor integra una sèrie de capacitats, competències i actituds, tals com: el coneixement de l’entorn; la capacitat de reflexió sobre la pràctica; l’actitud autocrítica i avaluació professional; la capacitat d’adaptació als canvis; la tolerància a la incertesa, al risc i la inseguretat; la capacitat d’iniciativa i presa de decisions; i, la capacitat de treballar en equip entre d’altres. Les característiques del nou perfil del docent disten molt de les característiques del docent entès com a tècnic.
b)Valoreu la vostra pròpia participació en funció dels criteris d'avaluació
Claredat expositiva: crec que he exposat i justificat coherentment les idees de les meves intervencions.
Conceptes posats en relació i la fortalesa de les argumentacions segons el bàndol: He intentat, basant-me en les lectures i vídeos corresponents, defensar la postura tecnodeterminista en tots els fils en els que he intervingut, tot i que, no comparteixo aquesta postura.
Adequació de les intervencions respecte a les diferents propostes de discussió del material i del professor: He procurat adequar el contingut de les intervencions a les diferents propostes i materials.
Treball implícit d’aprofundiment en els continguts: He consultat els diferents material proposats ( mòdul, articles, vídeos) i també he consultat material d’altres assignatures relacionades ( Didàctica) i he fet recerca per la web per tal d’ampliar els meus coneixements sobre la postura tecnodeterminista.
Grau d’interacció i coherència respecte a les aportacions d’altres companys He elaborat les meves intervencions en base a les intervencions dels altres companys, així doncs, crec que el me grau d’interacció i coherència han estat correctes.
Valor potencial de l’aportació: les meves intervencions no han estat determinants en els diferents fils, donat el fet que han estat fetes quan el debat ja arribava al seu final, potser, si les hagués fet abans, haurien tingut més repercussió.
Correcció en el nombre d’intervencions: Considero que la distribució en les carpetes ha estat correcte. He participat en tres fils molt diferents, que han aportat diferents punts de vista en relació a la interacció entre ciència, tecnologia i societat. La distribució en el temps, però, no ha estat prou encertada. Per varis motius, no m’ha estat possible fer les meves intervencions abans, i això a afectat tant en el grau d’interacció amb les aportacions d’altres companys, com en el valor potencial de les meves aportacions en el debat. Pel que fa a la capacitat de síntesi i la correcció formal i expressiva, he fet un esforç important, per tal de relacionar els continguts dels diferents materials proposats amb els continguts dels diferents fils en els que he participat i també, per tal de plasmar les diferents idees de manera clara i intel•ligible.
c) Trieu un o dos companys de destacaríeu per la seva bona participació.
Ha estat un debat molt enriquidor, ja que el nivell de les intervencions, en general ha estat força alt. Destacaria les intervencions de la Iolanda Bertomeu en el fil determinismes ( carpeta relació CTS) i el fil sobre el rol i l’essència del professor i dels alumes. ( carpeta CT_ escola). La Iolanda ha defensat de manera molt coherent i creïble la postura tecnodeterminista en totes les seves aportacions, fonamentant els seus arguments en bibliografia obligatòria i complementària i a més a més, afegint exemples i idees pròpies que han donat un toc personal i color a la intervenció. També m’agradaria destacar les intervencions d’en Miquel Moll en els fil canvis i el fil sobre el rol i l’essència del professor i dels alumnes ( carpeta CT_ escola). En Miquel ha estat molt convincent en les seves argumentacions i sobretot en les seves contraargumentacions, destacant les idees, que comparteixo, de la intervenció del dia 22/10/11 en el fil rol del professor.
TEJADA, J. Innovación curricular en la formación docente . Revista Doxa, núm 2, 2001, Santiago de Chile P. 1-29 Extret de: http://peremarques.pangea.org/dioe/innovacion%20formaci%C3%B3n%20docente.pdf
Aportacions debat CTS (punt de vista determinista)
1ª APORTACIÓ FIL TECNOPART
Tal i com apunten els diferents estudis exposats a les intervencions anteriors, l’ús de la tecnologia en l’embaràs i sobretot en el part ofereix grans avantatges: descens del patiment fetal i del dolor, augment de la tranquil•litat , i el que és més important la reducció de la mortalitat, tant del bebè com de la mare.
L’assistència en l’embaràs i en el part és un del millors exemples de com la tecnologia ajuda a la millora de les condicions de vida dels d’humans. Si el naixement és l’acte més important de la vida, és lògic que al llarg de la història de la ciència els metges hagin fet ús de la tecnologia tant per mitigar el dolor de la mare - fins al punt de fer-lo desaparèixer a través de l’epidural-, com per reduir el risc de mort de l’infant i de la mare. Per tant, qualsevol sentiment d’alienació de la mare, d’aïllar-se del procés natural de donar a llum, es veu compensada pels avantatges que representa una pràctica mèdica que, mitjançant la monotorització, fa un seguiment de les constants vitals de mare i fill, que té com a objectiu l’eliminació de qualsevol risc.
Tenint en compte que la mare i els mitjans tecnològics que l’assisteixen en el procés i en el moment de donar a llum compateixen un mateix objectiu, que no és altre que la creació de la vida, és fa patent, tal i com exposen Domenech i Tirado, “que tecnologia i societat no són esferes separades sinó quelcom mútuament constitutiu i definitori”.
Domenech, M; Tirado, F.J (2002) Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia.
http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech- tirado0302/domenechtirado0302.html
2ª APORTACIÓ FIL CT A L’ESCOLA ROL PROFESSOR ALUMNE
Coincidint amb el que apunten les meves companyes, el docent és un tècnic, ja que la seva pràctica professional es fonamenta en una ciència bàsica, una ciència aplicada o enginyeria sobre la qual descansa el seu “fer” i, per tant, en unes competències i unes actituds personals que vehiculen l’anterior.
Tal i com apunta Jurado “el discent és el punt de sortida i el punt d’arribada de l’activitat docent”,per tant, el professor ha de partir de les característiques i les motivacions de l’alumne alhora d’ensenyar. Avui en dia, tal i com s’exposa al vídeo http://www.youtube.com/watch?v=n8BK4DHMJiw, les noves generacions creixen envoltades de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i aquestes han transformat, tant la manera d’aprendre, com la manera d’ensenyar. El docent s’ha de convertit en un tècnic – expert de les TIC i les TAC per tal de poder adaptar eficaçment els continguts d’ensenyament a una nova forma d’aprendre dels alumnes, introduint canvis en la comunicació ( comunicació asincrònica en els espais digitals) en les estratègies metodològiques ( metodologies dinàmiques i pràctiques) i en les funcions ( passar de ser un transmissor de la informació a un facilitador d’aquesta).
D’aquesta manera, la tasca del professor, com a tècnic- expert que és, està adreçada, tal i com apunta Pérez (1993), “a la solució de problemes mitjançant l’aplicació rigorosa de teories i de tècniques científiques.”
PONT, E. “Models d’acció didàctica”. A: FERRÁNDEZ, JURADO, PONT, TEJADA. Didàctica general.1a edició. Barcelona: UOC,1996. P.1-57
3a APORTACIÓ FIL DETERMINISTA
La companya Mireia Díaz posa de manifest que “les noves tecnologies deshumanitzen a les persones, la qual cosa afecta a les relacions interpersonals.” Des del meu punt de vista, és cert que les tecnologies tenen un gran impacte sobre les relacions interpersonals i per tant sobre la societat en si, però aquest efecte no necessàriament és deshumanitzador.
Les transformacions tecnològiques,determinen les transformacions socials. Tal i com apunta la Iolanda Bertomeu, i altres companys tecnodeterministes, les noves tecnologies de la informació i la comunicació ( xats, mòbils, xarxes socials etc.... ) han transformat la manera de relacionar-se de les persones, creant necessitats que abans no existien. Fa uns 15 anys no existia aquesta necessitat d’estar permanentment connectat, la gent anava a la biblioteca a consultar llibres per fer un treball, trucava des del fix de casa seva o des d’alguna cabina, s’enviaven documents a través de correu postal, es quedava a les cafeteries per parlar amb els amics, o es veia obligat a estudiar presencialment una carrera, i resultava el més normal del món. Actualment, la majoria de nosaltres tenim mòbils amb internet i ordinadors a casa i fem ús d’aquestes tecnologies en el nostre dia a dia. Som consumidors, i fins hi tot diria addictes a la tecnologia, per exemplificar-ho només cal recordar la repercussió social de l’apagada dels terminals Blackberry d’aquest mes d’octubre: milions d’usuaris desemparats, incomunicats i desesperats! Però també, milions d’usuaris que no van poder desenvolupar les seves tasques diàries ( enviar un arxiu de feina, resoldre un problema, parlar amb un familiar etc..) .
Així doncs, les tecnologies ja formen part dels nostres hàbits, perquè vivim en un món globalitzat i interconnectat , i això no ho podem ignorar. Les TIC milloren les nostres vides procurant la tendència a la socialització pròpia dels humans. Per això, les tecnologies no deshumanitzen sinó que ens humanitzen.
Tal i com apunten els diferents estudis exposats a les intervencions anteriors, l’ús de la tecnologia en l’embaràs i sobretot en el part ofereix grans avantatges: descens del patiment fetal i del dolor, augment de la tranquil•litat , i el que és més important la reducció de la mortalitat, tant del bebè com de la mare.
L’assistència en l’embaràs i en el part és un del millors exemples de com la tecnologia ajuda a la millora de les condicions de vida dels d’humans. Si el naixement és l’acte més important de la vida, és lògic que al llarg de la història de la ciència els metges hagin fet ús de la tecnologia tant per mitigar el dolor de la mare - fins al punt de fer-lo desaparèixer a través de l’epidural-, com per reduir el risc de mort de l’infant i de la mare. Per tant, qualsevol sentiment d’alienació de la mare, d’aïllar-se del procés natural de donar a llum, es veu compensada pels avantatges que representa una pràctica mèdica que, mitjançant la monotorització, fa un seguiment de les constants vitals de mare i fill, que té com a objectiu l’eliminació de qualsevol risc.
Tenint en compte que la mare i els mitjans tecnològics que l’assisteixen en el procés i en el moment de donar a llum compateixen un mateix objectiu, que no és altre que la creació de la vida, és fa patent, tal i com exposen Domenech i Tirado, “que tecnologia i societat no són esferes separades sinó quelcom mútuament constitutiu i definitori”.
Domenech, M; Tirado, F.J (2002) Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia.
http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech- tirado0302/domenechtirado0302.html
2ª APORTACIÓ FIL CT A L’ESCOLA ROL PROFESSOR ALUMNE
Coincidint amb el que apunten les meves companyes, el docent és un tècnic, ja que la seva pràctica professional es fonamenta en una ciència bàsica, una ciència aplicada o enginyeria sobre la qual descansa el seu “fer” i, per tant, en unes competències i unes actituds personals que vehiculen l’anterior.
Tal i com apunta Jurado “el discent és el punt de sortida i el punt d’arribada de l’activitat docent”,per tant, el professor ha de partir de les característiques i les motivacions de l’alumne alhora d’ensenyar. Avui en dia, tal i com s’exposa al vídeo http://www.youtube.com/watch?v=n8BK4DHMJiw, les noves generacions creixen envoltades de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i aquestes han transformat, tant la manera d’aprendre, com la manera d’ensenyar. El docent s’ha de convertit en un tècnic – expert de les TIC i les TAC per tal de poder adaptar eficaçment els continguts d’ensenyament a una nova forma d’aprendre dels alumnes, introduint canvis en la comunicació ( comunicació asincrònica en els espais digitals) en les estratègies metodològiques ( metodologies dinàmiques i pràctiques) i en les funcions ( passar de ser un transmissor de la informació a un facilitador d’aquesta).
D’aquesta manera, la tasca del professor, com a tècnic- expert que és, està adreçada, tal i com apunta Pérez (1993), “a la solució de problemes mitjançant l’aplicació rigorosa de teories i de tècniques científiques.”
PONT, E. “Models d’acció didàctica”. A: FERRÁNDEZ, JURADO, PONT, TEJADA. Didàctica general.1a edició. Barcelona: UOC,1996. P.1-57
3a APORTACIÓ FIL DETERMINISTA
La companya Mireia Díaz posa de manifest que “les noves tecnologies deshumanitzen a les persones, la qual cosa afecta a les relacions interpersonals.” Des del meu punt de vista, és cert que les tecnologies tenen un gran impacte sobre les relacions interpersonals i per tant sobre la societat en si, però aquest efecte no necessàriament és deshumanitzador.
Les transformacions tecnològiques,determinen les transformacions socials. Tal i com apunta la Iolanda Bertomeu, i altres companys tecnodeterministes, les noves tecnologies de la informació i la comunicació ( xats, mòbils, xarxes socials etc.... ) han transformat la manera de relacionar-se de les persones, creant necessitats que abans no existien. Fa uns 15 anys no existia aquesta necessitat d’estar permanentment connectat, la gent anava a la biblioteca a consultar llibres per fer un treball, trucava des del fix de casa seva o des d’alguna cabina, s’enviaven documents a través de correu postal, es quedava a les cafeteries per parlar amb els amics, o es veia obligat a estudiar presencialment una carrera, i resultava el més normal del món. Actualment, la majoria de nosaltres tenim mòbils amb internet i ordinadors a casa i fem ús d’aquestes tecnologies en el nostre dia a dia. Som consumidors, i fins hi tot diria addictes a la tecnologia, per exemplificar-ho només cal recordar la repercussió social de l’apagada dels terminals Blackberry d’aquest mes d’octubre: milions d’usuaris desemparats, incomunicats i desesperats! Però també, milions d’usuaris que no van poder desenvolupar les seves tasques diàries ( enviar un arxiu de feina, resoldre un problema, parlar amb un familiar etc..) .
Així doncs, les tecnologies ja formen part dels nostres hàbits, perquè vivim en un món globalitzat i interconnectat , i això no ho podem ignorar. Les TIC milloren les nostres vides procurant la tendència a la socialització pròpia dels humans. Per això, les tecnologies no deshumanitzen sinó que ens humanitzen.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)