Aportacions debat CTS (punt de vista determinista)

1ª APORTACIÓ FIL TECNOPART

Tal i com apunten els diferents estudis exposats a les intervencions anteriors, l’ús de la tecnologia en l’embaràs i sobretot en el part ofereix grans avantatges: descens del patiment fetal i del dolor, augment de la tranquil•litat , i el que és més important la reducció de la mortalitat, tant del bebè com de la mare.

L’assistència en l’embaràs i en el part és un del millors exemples de com la tecnologia ajuda a la millora de les condicions de vida dels d’humans. Si el naixement és l’acte més important de la vida, és lògic que al llarg de la història de la ciència els metges hagin fet ús de la tecnologia tant per mitigar el dolor de la mare - fins al punt de fer-lo desaparèixer a través de l’epidural-, com per reduir el risc de mort de l’infant i de la mare. Per tant, qualsevol sentiment d’alienació de la mare, d’aïllar-se del procés natural de donar a llum, es veu compensada pels avantatges que representa una pràctica mèdica que, mitjançant la monotorització, fa un seguiment de les constants vitals de mare i fill, que té com a objectiu l’eliminació de qualsevol risc.

Tenint en compte que la mare i els mitjans tecnològics que l’assisteixen en el procés i en el moment de donar a llum compateixen un mateix objectiu, que no és altre que la creació de la vida, és fa patent, tal i com exposen Domenech i Tirado, “que tecnologia i societat no són esferes separades sinó quelcom mútuament constitutiu i definitori”.


Domenech, M; Tirado, F.J (2002) Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia.
http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech- tirado0302/domenechtirado0302.html

2ª APORTACIÓ FIL CT A L’ESCOLA ROL PROFESSOR ALUMNE

Coincidint amb el que apunten les meves companyes, el docent és un tècnic, ja que la seva pràctica professional es fonamenta en una ciència bàsica, una ciència aplicada o enginyeria sobre la qual descansa el seu “fer” i, per tant, en unes competències i unes actituds personals que vehiculen l’anterior.

Tal i com apunta Jurado “el discent és el punt de sortida i el punt d’arribada de l’activitat docent”,per tant, el professor ha de partir de les característiques i les motivacions de l’alumne alhora d’ensenyar. Avui en dia, tal i com s’exposa al vídeo http://www.youtube.com/watch?v=n8BK4DHMJiw, les noves generacions creixen envoltades de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i aquestes han transformat, tant la manera d’aprendre, com la manera d’ensenyar. El docent s’ha de convertit en un tècnic – expert de les TIC i les TAC per tal de poder adaptar eficaçment els continguts d’ensenyament a una nova forma d’aprendre dels alumnes, introduint canvis en la comunicació ( comunicació asincrònica en els espais digitals) en les estratègies metodològiques ( metodologies dinàmiques i pràctiques) i en les funcions ( passar de ser un transmissor de la informació a un facilitador d’aquesta).

D’aquesta manera, la tasca del professor, com a tècnic- expert que és, està adreçada, tal i com apunta Pérez (1993), “a la solució de problemes mitjançant l’aplicació rigorosa de teories i de tècniques científiques.”

PONT, E. “Models d’acció didàctica”. A: FERRÁNDEZ, JURADO, PONT, TEJADA. Didàctica general.1a edició. Barcelona: UOC,1996. P.1-57

3a APORTACIÓ FIL DETERMINISTA

La companya Mireia Díaz posa de manifest que “les noves tecnologies deshumanitzen a les persones, la qual cosa afecta a les relacions interpersonals.” Des del meu punt de vista, és cert que les tecnologies tenen un gran impacte sobre les relacions interpersonals i per tant sobre la societat en si, però aquest efecte no necessàriament és deshumanitzador.

Les transformacions tecnològiques,determinen les transformacions socials. Tal i com apunta la Iolanda Bertomeu, i altres companys tecnodeterministes, les noves tecnologies de la informació i la comunicació ( xats, mòbils, xarxes socials etc.... ) han transformat la manera de relacionar-se de les persones, creant necessitats que abans no existien. Fa uns 15 anys no existia aquesta necessitat d’estar permanentment connectat, la gent anava a la biblioteca a consultar llibres per fer un treball, trucava des del fix de casa seva o des d’alguna cabina, s’enviaven documents a través de correu postal, es quedava a les cafeteries per parlar amb els amics, o es veia obligat a estudiar presencialment una carrera, i resultava el més normal del món. Actualment, la majoria de nosaltres tenim mòbils amb internet i ordinadors a casa i fem ús d’aquestes tecnologies en el nostre dia a dia. Som consumidors, i fins hi tot diria addictes a la tecnologia, per exemplificar-ho només cal recordar la repercussió social de l’apagada dels terminals Blackberry d’aquest mes d’octubre: milions d’usuaris desemparats, incomunicats i desesperats! Però també, milions d’usuaris que no van poder desenvolupar les seves tasques diàries ( enviar un arxiu de feina, resoldre un problema, parlar amb un familiar etc..) .

Així doncs, les tecnologies ja formen part dels nostres hàbits, perquè vivim en un món globalitzat i interconnectat , i això no ho podem ignorar. Les TIC milloren les nostres vides procurant la tendència a la socialització pròpia dels humans. Per això, les tecnologies no deshumanitzen sinó que ens humanitzen.